EXPOSICIÓ ACTUAL PLANTA PRIMERA



































Enguany celebrem els setanta-cinc anys del Premi Centelles de pintura. Aquesta és una dada que ja fa respecte, perquè ser capaços de mantenir un premi durant tant de temps té un mèrit important i això simplement vol dir que hi ha hagut un conjunt de persones que han cregut en la validesa d’aquest premi i any rere any han anat organitzant tota la intendència per tal de poder-lo portar a terme, que no és poca cosa: des d’editar-ne les bases, fer-ne la difusió, convocar un jurat independent per a fer la selecció d’obres i, finalment, escollir-ne la guanyadora i mostrar l’exposició del Premi de Pintura per la Festa Major. És tota una gran tasca que hem d’agrair a aquelles persones que creuen en l’art, en la pintura i que han volgut dedicar moltes hores del seu temps per a tirar endavant aquesta activitat.
D’ençà del 1973 també es va creure que, ja que es donava una remuneració econòmica a l’autor de l’obra guanyadora, aquesta servís per a crear un patrimoni amb tot el ventall d’obres que any rere any han anat guanyant i així poder-ne fer un fons d’art municipal. Aquesta ha estat una de les fites importants d’aquest premi, ja que ara podem copsar com les diverses tendències de l’art hi han anat passant i podem tenir una retrospectiva de totes aquelles obres i dels criteris als quals el jurat va optar per tal de premiar-ne a unes o altres.
I és precisament ara que celebrem els setanta-cinc anys que fem un recull d’una exposició d’obres guanyadores i hem demanat a alguns dels seus artistes que encara viuen que ens portin una obra actual per tal de poder-ne veure l'evolució artística.
Però també hi ha altres aspectes importants com és que el 2004 vam inaugurar el Marçó vell, un centre d’art on hi ha instal·lada tota l’obra guanyadora i on es mostren exposicions constantment. Els artistes guanyadors del Premi Centelles  tenen l’oportunitat, en el transcurs de l’any, de fer-hi una exposició d’una part de la seva obra per a veure la relació entre la que van presentar, i que va guanyar, i el conjunt de les seves creacions per tal d’endinsar-nos en el seu món artístic.
Centelles té l’honor d’organitzar en aquests moments un dels premis de pintura més antics del nostre país d’una manera regular i d’un nivell de qualitat més que alt, que fa que amb dignitat puguem exposar tota aquesta obra que representa, en definitiva, l’evolució artística del país a través d’aquests artistes.

Miquel Arisa Coma
Alcalde

EXPOSICIÓ ANTERIOR PLANTA BAIXA




































A la inauguració del Centre d’Art el Marçó Vell ja vàrem fer una exposició retrospectiva de pintors el lligam dels quals amb Centelles era essencialment el fet d’haver participat com a membres del jurat al Premi Centelles. Hi va haver persones tan rellevants com Rafael Bartolozzi, José Luís Pascual, Josep Musach, Joan Hernández Pijuan, Jaume Muxart, Robert Llimós, entre molts d’altres, i va ser una mostra que posava en evidència dos fets essencials: Un, la categoria dels membres del jurat del premi Centelles i dos la importància de la seva obra artística en el conjunt de l’art dels moments actuals.
Ara ha passat més d’una dècada i tenim una altra efemèride per a celebrar que és els setanta-cinc anys del Premi Centelles de pintura. Entre els actes que celebrem vam creure convenient invitar els pintors que han participat d’ençà d’aquest temps i fins ara com a membres del jurat per tal que puguin mostrar la seva influència i el seu art en una exposició artística col·lectiva. Hi trobem persones d’un alt nivell artístic com Gardy Artigas, Francesc Artigau, Enric Pladevall, Serra de Rivera, Arranz Bravo, entre d’altres.
I això és una mostra més d’aquesta cita anual que any rere any anem fent. Hi ha un esforç considerable de la comissió organitzadora per buscar persones del món de l’art capdavanteres en les arts plàstiques pictòriques i escultòriques, i que ajuden a què aquest premi tingui una gran qualitat artística.
És per això que a tot aquest grup de persones importants que desinteressadament han anat venint aquí al nostre municipi a participar en aquesta efemèride hem d’agrair-los l’esforç que fan i que dediquin una part del seu temps a una tasca tan noble com la d’intentar cercar les millors qualitats artístiques d’una obra perquè sigui mereixedora del premi.
I ara és a elles aqui hem donat l’oportunitat de mostrar el seu art, perquè és gràcies a elles que aquest premi de pintura té un gran prestigi que sobrepassa fronteres i que demostra que Centelles té una gran sensibilitat en el món de les arts en el seu ampli ventall artístic, pictòric, escultòric i musical.

Miquel Arisa Coma
Alcalde



EXPOSICIÓ ANTERIOR






































El  silencio es el elemento en el que se forman todas las cosas grandes.”  
Thomas Carlyle


   Paisajes de silencio es el patio de luces tras la celosía de la rutina, el espacio entre la fantasía y la realidad, la vida que inventamos para seguir caminando.
   Sobre la negritud del silencio, el artista diseña encrucijadas geométricas  de luz y color que palpitan suspendidas en el vacío. Un trabajo en el que la belleza aséptica y perfectamente definida de la obra, concebida en trampantojos y geometrías planas, al igual que su tratamiento, nos dan a conocer el cuidado exquisito de un hombre humilde que cultiva el lenguaje de la carencia como estado de ánimo. Somos lo que tenemos y lo que carecemos. Nos define de igual forma el silencio que la palabra. Descubrir a los demás a través del silencio es una labor difícil.
    José Antonio Montecino se nos desvela en esta muestra como un artista plástico que trabaja y traduce su vida interior a través de una obra sobria y escrupulosamente cuidada. Esta metáfora plástica de la existencia  se erige como una provocación por parte del artista para que todo aquel que contemple su obra, la termine con sus emociones personales.

                                                      
                 Ana Cristina Pastrana




EXPOSICIÓ ANTERIOR




































Del 4 de febrer al 19 de març de 2017


Notes de fotografia i literatura sobre París


    El fotògraf Joan Pujol-Creus (Centelles, 1977), l’any 2010, va fer una estada de quatre mesos a París gràcies a una beca del Ministeri de Cultura. Residia al Colegio de España de la Cité Internationale Universitaire i va dur a terme el projecte fotogràfic “París de llum i color” que s pot veure a www.joanpujolcreus.com. Consultant-ne la biblioteca, Pujol-Creus va trobar per casualitat el llibre de Josep Pla, Notes sobre París (1920-1921). Amb la lectura dels primers capítols va anar sabent on i com havia viscut l’escriptor noranta anys enrere. El va sorprendre que molts llocs dels que Pla descriu amb precisió fotogràfica, encara existeixen i són perfectament identificables. Poc a poc va anar reconstruint aquell any que l’escriptor va viure a París i en va elaborar un reportatge fotogràfic que copsa a la vegada la memòria literària i la distància temporal entre les dues experiències. Una distància que de vegades és ben evident i d’altres molt subtil.

    Notes sobre París (1920-1921) és un llibre que Pla publica per primera vegada dins el quart volum de la seva Obra completa titulat Sobre París i França, juntament amb Petits assaigs sobre França. Són dos llibres inèdits elaborats posteriorment a partir dels records i sobretot de les cròniques, algunes de les quals molt refetes, que l’escriptor enviava des de París a Barcelona quan feia de corresponsal del diari La Publicidad.

    Durant la seva estada a París, Pla inicia la seva activitat professional en el periodisme, però, a la vegada, hi fa l’aprenentatge de l’ofici, entre dubtes, èxits i fracassos viu el moment de prendre les decisions que perfilaran els camins del seu futur, encara incert, en el món de la literatura i el periodisme en un context social, polític i econòmic convuls, el de l’Europa dels anys vint.
   
 En la seva biografia sobre l’escriptor (Ed. 62, 1996), Cristina Badosa comença així el segon capítol “La corresponsalia a París (de l’abril de 1920 al febrer de 1921)”: 

“Només d’arribar a París, Pla es va trobar amb Joaquim Borralleras, que l’esperava al Quai d’Orsay. Sigui certa o no l’anècdota de la passejada amb cotxe de punt descobert pels bulevards, la seva entrada a París va ser eufòrica. Segons deia en una postal al seu amic Josep Maria Junoy, França era tan perfecta que tornava a la boca. La companyia de Quim Borralleras li va facilitar el contacte amb els artistes catalans residents a la capital francesa, com Pere Ynglada, Lluís Garriga, els germans Mompou, Campmany i Domènec Carles, que cantava a tothora cuplets. Vivia amb ells a l’Hôtel Rouen, al número 13 de Notre-Dame des Victoires. Pocs dies després d’haver-se instal·lat s’havia inscrita a l’Association de Journalistes Étrangers, a la Maison de la Presse...”

Al llarg del capítol, Badosa va desgranant l’activitat i coneixences de l’escriptor a la capital francesa: la seva afició a passejar i conèixer les llibreries de vell, la vida del metro, els marxants, el Louvre, el teatre del barri, les tertúlies que sovintejava i els amics que sempre l’acompanyaven. A través de la correspondència ressegueix l’estreta relació de Pla amb Alexandre Plana, l’amic intel·lectual que l’orientava en la seva formació i inicis professionals o les queixes que expressava a Josep M. de Sagarra, Junoy o a la seva germana Rosa sobre la superficialitat amb què havia de tractar els assumptes fent de periodista.

    Els articles de Josep Pla es van anar publicant a La Publicidad en la secció “Crónica de Francia” (1920). A principis de juliol de 1920, el director Romà Jori el va destituir per haver plagiat un article de la premsa francesa, fet que el va fer tornar a Barcelona per justificar-se, però el setembre, ja tornava a ser a París, novament com a corresponsal de La Publicidad “per mil francs al mes, a canvi de dotze o catorze articles i amb la promesa de buscar-li un diari madrileny per poder arrodonir el sou”.

En aquestes dues primers etapes de la corresponsalia a París, els articles de Pla descriuen la ciutat i els seus habitants, els tipus més pintorescos i els més influents, els barris on viu, els canvis que s’hi palpen a causa del clima, els hotels, els restaurants i les tertúlies que sovinteja. Pla hi escriu sobretot de política, literatura i cultura. Fascinat per la ciutat i el seu urbanisme però, sobretot, per la vida artística i literària, la cultura francesa i els nous valors que hi descobreix esdevindran la base més àmplia del seu bagatge cultural.

“La vida literària m’apassiona –molt més que l’activitat periodística, que practico per viure. París és unaciutat que sembla feta expressa per fer-hi la vida literària. Entenc per vida literària: llegir. París és una ciutat per llegir bé, vull dir per estudiar, per convertir els llibres –el contingut dels llibres– en una obsessió” J. Pla. OC IV, 85

Ara que vivim frenèticament sobreinformats, immersos en una cultura visual, es fa difícil digerir l’allau d’imatges que consumim a tothora. L’exposició de fotografia literària que presentem convida a reduir la marxa, a fer una visita lenta per assaborir-ne la qualitat visual, estètica i documental. Les mirades del fotògraf i l’escriptor són el filtre que destil·la la seva personalitat, el poder de sensibilització i d’evocació de la seva obra seran determinants per incorporar en l’imaginari col·lectiu el món simbòlic que han estat capaços de construir. 

“A París hi ha dies que no s’aixequen, que semblen pressionats per una força meteorològica d’invisibilitat còsmica que els manté cadavèrics i grocs sobre la terra. Els francesos són matiners, accepten el seu clima. Salten del llit amb la curiositat que dóna la gana i encara que més enllà de la finestra hi hagi la llum morta del puré de pèsols. [...] Però hi ha dies de tardor que el dia s’aixeca tard, però s’aixeca. Llavors són una meravella. El món exterior, embolicat en un tel de boira, es fa visible sobre unes vagues llunyanies; el cel, gris i perla, sembla més prim; el blauet de més enllà, no és pas que es vegi: hom l’imagina. No es pot demanar més. En aquest temps, els poetes fan croquis de París. No és pas que siguin mentiders, com deia Sòcrates. Són hipotètics i les seves il·lusions ajuden a passar la vida”  J. Pla. OC IV, 207

L’exposició “Notes sobre París. Joan Pujol-Creus – Josep Pla” (2014), coproduïda amb la Fundació Casa de Cultura de la Diputació de Girona a qui agraïm enormement la seva col·laboració, és doncs, un joc d’identificacions de literatura i fotografia, una lectura visual ben particular que Joan Pujol-Creus ens ofereix honestament per fer-nos conèixer la ciutat que va descobrir acompanyat dels textos de Josep Pla.

Anna Aguiló i Miquel, directora de la Fundació Josep Pla



EXPOSICIÓ ANTERIOR

Aquesta tardor tenim el goig de presentar–vos l’exposició d’una de les grans figures de la pintura realista, que ens evoca a l’autoretrat, el retrat, a les natures mortes: unes  fruites, uns bodegons... en definitiva, tot allò que en principi no expressa res en     concret, però que a través del seu traç, del color i de l’empremta ens porta als       sentiments i a diverses maneres de comprendre la realitat de la forma més crua i humana que existeix.

Un retrat té una gran diferència entre la fotografia i la pintura: en la pintura no   solament hi existeixen els sentiments de la persona que és pintada, sinó també      sentiments que hi posa l’artista per tal d’evocar una altra dimensió que és en definitiva l’art.

És per això que estem joiosos de poder-vos oferir des del Centre d’Art el Marçó Vell una exposició d’un dels artistes més importants del país, com és Xavier Serra de Rivera, perquè tindrem l’oportunitat de veure una manera molt diferent d’entendre l’art.  

Totes les exposicions que us presentem en aquest centre volen ser l’expressió viva del moment actual que estem vivint a través dels ulls de l’artista.

Miquel Arisa Coma
Alcalde


























Tríptic de l'exposició>>

EXPOSICIÓ ANTERIOR primer pis



Aquest vers de Segimon Serralolonga encapçala, anima i motiva l’exposició que hem organitzat a l’entorn de la seva vida, art i poesia.
Han passat catorze anys de la seva mort. Aquesta distància ens dóna una mesura per explicar-ho i explicar la nostra relació envers ell.
En l’exposició s’hi mostren tots els seus llibres publicats, les traduccions, versions i publicacions diverses. També els documents o els materials que utilitzà: diccionaris, originals a traduir i papers de tota mena. Ens manifesten el ric univers literari de l’escriptor. Aquest material procedeix de l’Aula Segimon Serrallonga de la Universitat de Vic on hi són dipositats.
Hi queda palesa la seva trajectòria, la relació amb l’escriptura i la seva pràctica. L’essència de la seva poesia i la personalitat mestrívola de la vida.
Complementa l’exposició la recepció de Segimon Serrallonga que en fan diversos artistes: Joan Furriols, Montserrat Grau, Anton Granero, Josep Guinovart, Perejaume, Jordi Sarrate, Antoni Tàpies i Josep Vernis.
Amb les seves aportacions ens manifesten la relació amb Segimon Serrallonga. L’amistat, la seva presència, les seves col·laboracions i la seva influència es poden detectar en les obres de l’exposició i recitals de poesia. Sense ell i la seva projecció res hi seria.


Jordi Sarrate

Josep Guinovart, Sense títol, 2006

Perejaume, Segimon Serrallonga, el dibuix que l'escriu, I, 2016

EXPOSICIÓ ANTERIOR

LXXIV Concurs de Pintura 
PREMI CENTELLES
del 4 de setembre al 12 d'octubre de 2016





PREMI CENTELLES 2016
"Paisaje de silencio"
José Antonio Montecino Prada
(Zamora)




MENCIÓ HONORÍFICA
"Seguint el fil II (homentatge a P. Ayarza)"
Rosa Solano
(Barcelona)





MENCIÓ HONORÍFICA
"Animalada"
Josep Vernedas Pinilla
(Centelles)




SELECCIONATS

EXPOSICIÓ ANERIOR


EXPOSICIÓ ANTERIOR


EXPOSICIÓ ANTERIOR


EXPOSICIÓ ANTERIOR






































Inauguració: dissabte 16 d'abril a les 19h.
Visita guiada: diumenge 8 de maig a les 12h.



QUIM DOMENE BERGA (Olot, 1948)

Artista visual. Actualment practica diferents disciplines, especialment la pintura combinada amb altres tècniques, però també la fotografia, la reprografia, les instal·lacions i l’escultura, aquesta última sobretot en la realització d’obra pública. Les seves obres s’estructuren en sèries temàtiques i estilístiques.

A partir de 1968 començar a exposar amb diversos col·lectius: Grup d’Ara, Assemblea d’Artistes de la Garrotxa i Olot temps de ruptura. L’any 1974 comença a exposar individualment i realitzar exposicions en diferents ciutats de Catalunya i Espanya: Olot, Figueres, Banyoles, Blanes, Palafrugell, Tossa de Mar, Begur, Sant Feliu de Guíxols, Girona, Barcelona, Sant Cugat del Vallès, Vic, Granollers, Reus, Elx, Palma de Mallorca… A partir de 1980 i fins l’actualitat comença a exposar individualment en diferents ciutats d’Europa: Hannover, Kassel, Sttutgart, Düsseldorf, Friedberg, Köln, Bonn, Kamen, Möln, Wunstorf, Eckernförde… (Alemanya); Stockholm (Suècia); Zürich, Bern, Zug, Wil (Suïssa); Wien (Àustria); Bordeaux, Grignan, Toulouse i Montpellier (França); Odense i Copenhagen (Dinamarca). El 1991 exposa individualment a New York (EUA). A partir de 1998 comença a exposar individualment al Japó: Kobe, Osaka, Tokyo, Kyoto, Okayama i Ashiya.

Ha participat en diferents edicions de les fires ARCO i ESTAMPA a Madrid i a les fires internacionals de Barcelona i València; Hannover i Kassel (Alemanya); Montreal (Canadà); Buenos Aires (Argentina); Osaka (Japó); Montpellier (França) i Copenhaguen (Dinamarca).

Ha realitzat intervencions artístiques en espais urbans d’Olot, Girona, les Preses, Riudellots de la Selva, Calella de Palafrugell, Cassà de la Selva, Figueres…per a un hotel de Praha (República Txeca) i escenografia per al National Theatre de London (U.K.).

Des de l’any 2005 ha treballat de manera intermitent en la sèrie “Cartes a Kurt Schwitters”.


www.quimdomene.com

National Geographic







Babel III


Dadaist Human Race

EXPOSICIÓ ANTERIOR



"Travessia" es un recorrido visual de mi trabajo durante estos últimos años.  El resultado y diálogo de ese "yo mismo" con el paso del tiempo. Aparte de los retratos siempre relacionados con personas únicas en mi vida, predomina en el contenido de mi obra la convivencia de la luz con el espacio.. Mis pinturas aspiran a través de esta exposición a que el público se enfrente a ellas recibiendo un valor estético-emotivo que les permita emprender un recorrido por lugares imaginarios donde la luz es la parte más inquietante y sugestiva de la obra .
 La atracción e interés de los artistas por el fenómeno de la luz es ya tan remota como el propio arte. En el orbe cultural la luz es contemplada como origen de la vida y sígno de lo divino, son estos estímulos intelectuales y metafísicos los que han marcado el desarrollo de mi trabajo en los últimos años. La luz impera en mi subconsciente e influye de forma determinante en mi obra que delimita el espacio y la estructura de la composición. Investigo sus múltiples matices en el terreno representativo y pictórico. La luz y su impacto en su entorno más inmediato es siempre un proceso experimental con resultados casi siempre inesperados que pueden llegar a ser maravillosos o al revés insostenibles, y que no dejan de maravillarme. Remarcaré que para que la luz se exprese con su máximo esplendor hay que crear de manera simultánea su elemento más opuesto: la sombra u oscuridad más profunda. Trato siempre de transferir la huella dramática y épica que la fuerza de la luz propaga a su entorno más inmediato. Es mi particular homenaje a un elemento esencial y catártico de nuestra existencia.
"Travessia" tiene como fín cautivar todas las miradas posibles procedentes de quien se acerque a ver mi trabajo al Centre dárt El Marçó Vell.
Fernando Molero















The Prophet
Haber estado allí lo es todo
Juegos de la tarde

EXPOSICIÓ ANTERIOR

MOSTRA D'ARTISTES LOCALS
del 12 de desembre de 2015 al 24 de gener 2016

EXPOSICIÓ ANTERIOR


LXXIII Concurs de pintura
PREMI CENTELLES
del 30 d'agost al 12 d'octubre


PREMI CENTELLES 2015
113 - Euguenio Ocaña Afán de Rivera (Granada)
"Joven sobre fondo verde"




MENCIÓ HONORÍFICA
024 - Ramón Trias Torres (Barcelona)
"Santa, portal, usurpadora"



MENCIÓ HONORÍFICA
041 - Alejandro Casanova Barberán (València)
"Tetera, plat i llimona" 





























































SELECCIONATS
003 - Imma Parés Presseguer


010 - Pau López Vila













011 - Xavier Villar Bonet


030 - Núria Farré Abejón


034 - Joan Peiron Vilaró


042 - Gustavo Manzano



043 - Fran S. CanoGómez



051 - Vicenç Casanova Coral



























062 - Bea Sarrias
066 - Elisenda Castells Gómez





































































































071 - Berta Prujà Corominas
072 - Xavier Pujol Sala
075 - Abel Pardo Vallejo

080 - Gerard Martín Vilafranca


088 - Victòria Pujadas

091 - Agustí Roca Amigó

092 - Martí Roca Balcells

094 - Lluís Puiggròs Puigdellívol

102 - Aida Subirà

108- David Mateo

111 - Mercedes Ballesteros López

114 - Cristina Toledo Bravo de Laguna